Artículo de Rosa Más, publicado en ElDiario.es
Imatge de fonamentacions per a una instal·lació fotovoltaica a Salines (Alacant)
Reflexions sobre la DANA del passat 29 d’octubre i el model d’energies renovables que s’està imposant.
Els polígons industrials fotovoltaics compacten el sòl dificultant la infiltració, augmentant l’escorrentia i, en conseqüència, el potencial destructiu de les inundacions.
En l’Estudi d’Impacte Ambiental del polígon industrial fotovoltaic Serol , projectat en la localitat alacantina de Salines, assistim a aquest exercici de descaradura, comuna, d’altra banda, a totes aquestes infraestructures :
“L’eliminació de la coberta vegetal per a la preparació del terreny, produirà una pèrdua de sòl fèrtil que podrà ser temporal en aquelles zones afectades únicament durant les obres i posteriorment restaurades, o permanent en les àrees ocupades per les instal·lacions (com els edificis de la PSF, clos, etc…). Els riscos erosius estaran induïts principalment pels moviments de terres i les compactacions permanents, aquestes últimes fonamentalment associades a la construcció de vials interns de servei, així com amb les compactacions temporals induïdes pel tràfec de la maquinària i apilaments de materials. Així, de l’avaluació d’aquests efectes derivats d’actuacions temporals, s’obté una categorització de l’impacte com a compatible o no significatiu.”
La pèrdua de sòl fèrtil no pot qualificar-se com un impacte moderat i per tant, assumible. Qualsevol ús del sòl ha d’estar supeditat a la conservació de la fertilitat de la terra, perquè mantindre la permeabilitat i esponjositat del sòl permet la recàrrega correcta dels aqüífers, a més de ser llar d’animals edàfics i manteniment de les espècies botàniques, sense oblidar que les arrels de les plantes exerceixen un paper fonamental en la retenció del sòl, impedint corriments de terra. L’eliminació de la cobertura vegetal fa que la terra siga susceptible a l’erosió, provocant la degradació a sòls nus, inerts, que perden la seua funció de captació d’aigua. Tampoc és cert que es tracte d’efectes temporals, perquè un sòl fèrtil tarda molt temps a formar-se. Per tant, fins a les pròpies empreses promotores reconeixen, sense el menor rubor, que es disposen a implantar unes infraestructures que erosionaran i a compactar el sòl; no obstant això, de manera arbitrària mancada de qualsevol justificació, qualifiquen eixe impacte com a moderat en una regió en la qual els aiguats provocats per una DANA o gota freda són cada vegada més devastadores per la seua creixent intensitat i freqüència.
Segons l’article 18 del PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana), sobre el sòl no urbanitzable afectat per perillositat d’inundació “es prohibeix la realització d’obres d’infraestructures que siguen vulnerables o puguen modificar negativament el procés d’inundació, incrementant els danys susceptibles de produir-se a conseqüència d’aquesta.”
Sabem que aquesta normativa s’incompleix de manera sistemàtica (com a mostra la ingent quantitat infraestructures urbanístiques establides en les zones d’influència de rius, barrancs i torrenteres) amb conseqüències cada vegada més greus a causa de l’agreujament de fenòmens climàtics extrems que, al seu torn, és conseqüència de la crisi climàtica.
Fundació Nova Cultura de l’Aïgua determina huit factores que defineixen la perillositat de les inundacions: Canvi climàtic, ocupació de zones inundables, espais agraris, impermeabilització del sòl, noves infraestructures de transport, obres de defensa enfront d’inundacions, sistemes d’alerta i cultura de gestió de risc.
La DANA o gota freda és un fenomen climàtic típic del vessant mediterrani; no obstant això, la pujada de les temperatures a causa de l’activitat humana provoca un sobrecalfament de les primeres capes de l’aigua de la mar, una acumulació extraordinària d’energia que incrementa les pluges torrencials en intensitat i freqüència agreujant la seua capacitat de destrucció.
S’embene que les energies fòssils poden ser substituïdes per energies presumptament renovables amb la finalitat de mitigar l’efecte d’hivernacle provocat per l’excés d’emissions de CO2; no obstant això, és impossible mantindre l’actual nivell de consumisme desaforat: no és viable des d’un punt de vista tècnic ni és acceptable des de la més mínima noció de l’ètica, perquè els recursos necessaris per a dur a terme eixa transformació a un model energètic no dependent d’energies fòssils s’obtenen de la mateixa manera indecent habitual: expoliant recursos i condemnant a la misèria als pobles que han tingut la dissort de viure en zones a depredar.
De fet, eixa transició respon al mateix model especulatiu, basat en polígons industrials que arrasen el sòl fèrtil i causen enormes danys en la naturalesa i en els seus habitants, danys ocultats deliberadament per les empreses responsables; no hi ha cap substitució, per contra, cada font d’energia se suma a les anteriors: el carbó es va sumar a la biomassa, posteriorment apareixen el petroli i l’energia nuclear i finalment, les energies fotovoltaica i eòlica, de manera que el consum global de totes elles no ha fet sinó augmentar. A més, a causa de la inestabilitat de les energies presumptament renovables, han d’estar sustentades per infraestructures d’energia fòssil, especialment, gas, per la qual cosa és impossible desfer-se de la dependència dels combustibles fòssils.
Tal com, desgraciadament, comprovarem el passat 29 d’octubre, les comarques de l’Horta Sud, Utiel- Requena, La Foia de Bunyol i la Ribera són terrenys inundables. En la localitat de Torís es van registrar més de 600 l/m² en tot just 24 hores. Precisament, Torís comparteix amb el veí municipi d’Alboraig la ja aprovada instal·lació de dos polígons industrials fotovoltaics que arrasaran 450 ha de sòl fèrtil. En un escenari de possibles, més aviat probables, inundacions agreujades per l’acció humana no sembla una bona idea continuar reproduint obsessivament les mateixes activitats que han creat el problema, al que cal sumar l’efecte illa de calor que es genera sota les plaques. Més temperatura, major compactació del sòl, increment dels danys deguts a les inundacions. Segons les previsions (les mateixes que es van complint tossudament) els fenòmens climàtics extrems augmenten en intensitat i freqüència Què podria passar si les pròximes precipitacions superaren els valors ja aconseguits i amb un sòl compactat per la presència de milers de panells fotovoltaics? És una insensatesa mancada de tota lògica no tindre en compte uns riscos el perill dels quals coneixem àmpliament, i de manera conseqüent, la població de Torís ha convocat protestes contra aquest delirant pla, demostrant un sentit comú desconegut per la pròpia Administració, que autoritza tals despropòsits.
Al fil de l’exemple de Torís, que ha estat de ple en l’àrea d’influència d’aquesta DANA, podem plantejar, com a futurible, què passaria al llarg del riu Vinalopó, sobretot en el curs inferior (Baix Vinalopó) on es localitzen poblacions com Elx o Santa Pola si en la capçalera del riu (Alt i Mitjà Vinalopó) descarregara una gota freda similar tenint en compte que ja s’hauria transformat i compactat el sòl de les més de 4700ha afectades per polígons industrials fotovoltaics.
Amb la finalitat de justificar aquests projectes, les empreses promotores han inventat el concepte de “agrovoltaica”, és a dir, combinar les plaques amb els cultius. Tal disbarat a penes mereix contestació, només fa falta contemplar una d’eixes instal·lacions per a constatar que només creen desolació, fins a tal punt, que un tribunal ha paralitzat una planta solar pel seu impacte en les aus i fins i tot en l’hipotètic cas que en algun lloc fora possible eixa combinació “agrovoltaica”, és evident que no es tractaria, precisament, de desenvolupar boscos comestibles, sinó d’espais agraris també inclosos com a factor decisiu en la perillositat de les inundacions.
Finalment, quant a la cultura de gestió del risc, la pròpia Fundació per una Nova Cultura de l’Aigua defineix aquesta causa com: “una manera de pensar que no ha interioritzat el principi de precaució per a la gestió de la incertesa i anteposa sistemàticament el benefici econòmic privat a la seguretat de la ciutadania, retardant l’adopció de mesures”. Principi també aplicable a la demencial gestió amb la qual s’està tractant la implantació de les energies renovables i que podria resumir-se amb un dels lemes habituals en les manifestacions en defensa del territori: ”li diuen transició a l’especulació”.
Canvi climàtic, ocupació de zones inundables, espais agraris (ocasionalment), impermeabilització del sòl, noves infraestructures de transport i cultura de gestió de risc. Almenys sis dels huit agents que defineixen la perillositat de les inundacions són aplicables a la gestió actual de la presumpta transició energètica, que degradarà encara més uns ecosistemes agraris i forestals ja castigats per nefastes activitats humanes com el ‘’pelotasso urbanístic’’, l’agricultura basada en tòxics o la indústria alimentària de l’explotació animal.
Els efectes devastadors de les inundacions no es prevenen destruint els ecosistemes, tampoc “netejant” llits, perquè la terra i la vegetació riberenca són claus per a frenar la velocitat de l’aigua; per contra, contra la greu crisi, que cada vegada ens colpeja amb major virulència, s’han d’establir mesures encaminades a alliberar el sòl i a decréixer en la producció i en el consum, afavorint l’autoproveïment energètic, a actuar amb la naturalesa i no contra ella; en definitiva, a respectar els límits que ens imposa el planeta.