En un moment en què el rebut de la llum està disparat i el model energètic i elèctric en procés de canvi per la inevitable i necessària disminució de l’ús de combustibles fòssils, tenim l’oportunitat històrica per democratitzar l’accés a l’energia i caminar cap a un nou model real i sostenible de transició energètica.
El model centralitzat per a les energies renovables que s’està impulsant actualment, basat majoritàriament en els macroprojectes fotovoltaics i eòlics, allunyat de les zones urbanes i de consum, posa una vegada més l’energia en les mans de les grans empreses, necessitant-ne a més per a la distribució grans línies d’evacuació amb gran impacte sobre els territoris que transita i la inevitable pèrdua d’energia en el transport i transformació.
Molts dels parcs fotovoltaics estan projectats en sòls d’alt valor agrícola, el concepte xoca frontalment amb els objectius de conservar, millorar i protegir un sector fonamental per a la vida i la sostenibilitat com és l’agricultura, que ja està
sotmesa a moltes pressions negatives. Cal preservar i potenciar el ric mosaic agrari valencià i els paisatges ancestrals que hem heretat com a font de sostenibilitat ambiental, social i econòmica de present i de futur, més encara amb la perspectiva de canvi climàtic en la qual ens trobem. En aquest sentit, les instal·lacions renovables de mida petita tenen el potencial d’integrar-se en aquests espais.
Els parcs eòlics es promouen sobretot a la part alta de les muntanyes i serres de l’interior, amb poblacions minvades i en continu procés de despoblació. En conseqüència, multipliquen els impactes paisatgístics, generen greus problemes en la fauna i flora i contribueixen directament a la degradació de terra en tot el procés de construcció. Aquests impactes dificultaran els necessaris processos de repoblació per la pèrdua de qualitat de vida. És fonamental tenir en compte els equilibris territorials.
Al marge dels grans impactes ambientals, agrícoles, paisatgístics i socioeconòmics, és un contrasentit que aquestes infraestructures s’ubiquen lluny d’on es consumeix la major part de l’energia: les grans ciutats i les indústries i empreses de serveis, situades majoritàriament a les àrees litorals. És en aquestes zones on hi ha possibilitat d’aprofitar polígons industrials (moltes vegades sobredimensionats) i àrees periurbanes degradades, per instal·lar equipaments energètics en el lloc que es consumeix l’energia, incloent esculleres i ports, urbanitzacions, pèrgoles i sostres d’edificis -públics i privats – i solars sense ús.
Si s’afavoreix i es deixa en mans de grans empreses i fons d’inversió la proposta de desenvolupament de les noves instal·lacions d’ER, és evident que aquestes fugiran del sòl urbà buscant sòls més barats per maximitzar beneficis. D’aquesta manera es produeix una situació de desavantatge davant dels que pretenguen arrendar o adquirir terres agrícoles per a la seua vocació tradicional, el cultiu; ja que difícilment podran competir amb aquestes empreses.
Cal que les diputacions i ajuntaments lideren la implantació de comunitats energètiques locals (CEL) o les comunitats energètiques de renovables (CER) que contribueixen a la democratització de l’energia i el consum de proximitat potenciant la implicació social.
Per tot això, les organitzacions i grups del territori valencià sotasignats:
Demanem la paralització urgent i necessària del model plantejat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i pel Decret Llei 14/2020 de Govern Valencià, fins que es prioritze una transició energètica basada en l’estalvi, el respecte als ecosistemes i els territoris d’interior, l’eficiència energètica, les comunitats energètiques locals i de renovables (CEL i CER) i l’autoconsum, rebutjant el model proposat de renovables a gran escala que incentiva la bombolla especulativa i el desviament de fons europeus, sense planificació territorial, sense participació ciutadana, majoritàriament en mans de grans empreses i fons d’inversió, i allunyat d’on es demana la major part de l’energia consumida.
Asociacions signants: Acció Ecologista Agró, Adene Enguera, Agrupación de Asociaciones Salvemos Brihuela, Asociación Alborem Acción (Alborache), Asociación Amigos de La Mateba, Asociación de la Sierra de Chella, Asociación Naturalista de Ayora y La Valle (ANAV), Asociación de vecinos de Salinas, Associació en defensa del Massís del Buscarró, Associació per la Defensa del Territori i Medi Ambient d´Aielo de Malferit, Associació Local Renovables i Sostenibles Alcalà de Xivert-Alcossebre (A.L.S.A.), Associació per la Recuperació de la Tinença, CNT Valencia, Col.lectiu Cresol, de Beneixama, Colla Ecologista l’Arrel (Ontinyent), Ecologistas en Acción-La Serranía, Federació Local de Valencia de la CGT, GAMM (Grup d’Acció Medioambiental del Marquesat), Grup de Voluntariat Mediambiental d’Aielo de Malferit, Intersindical Valenciana, Maestrat Viu, Montesa Territori Viu, Natura i Gent (Castalla), Parotets Sociedad Odonatológica de la Comunidad Valenciana (S.O.C.V), Periferies, Plataforma Aire Limpio la Hoya de Buñol-Chiva, Plataforma La Canal Verde, Plataforma No a la MAT-Comarques de Castelló, Plataforma para el Estudio y Conservación de la Sierra de Chiva-ALIENTE, Plataforma por los Paisajes de Teruel, Plataforma Salvem Cairent d´Aielo de Malferit, Plataforma Salvemos Farrajón de Buñol, Plataforma Sol Sostenible de Monòver: per una transició energètica justa, Plataforma Utiel-Requena Sostenible, Salvatierra E e A Villena, Societat de Productors i Viticultors Terres dels Alforins, Serranía es futuro, Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)