Des de la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables esperàvem, amb una certa incertesa, el recentment aprovat DL 7/2024, de 9 de juliol, del Consell, de simplificació administrativa de la Generalitat, que confiàvem que venia a esmenar els greus errors i problemes generats pel DL 14/2020, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, aprovat per l’anterior Govern del Botànic.
Malgrat algunes negatives rebudes, en reiterades peticions de reunions amb diversos departaments de les Conselleries implicades, en les reunions amb alts càrrecs de l’Administració valenciana sempre se’ns va insistir que anava a existir ordenació del territori, que els ajuntaments podrien decidir sobre el seu territori i que no hi hauria expropiacions. Tal com ens confirmava el mateix Director General d’Energia i mines, Sr. Argüelles, el passat 2 de juliol, assegurant que les expropiacions se circumscriurien únicament al vol de les línies elèctriques.
El decret aprovat, però, no sols no han millorat el que hi havia, sinó que, ara, s’ha facilitat als promotors la implantació d’instal·lacions renovables en el món rural.
Novament s’obvia l’ordenació del territori, totes les facilitats que es posen als macroprojectes contrasta amb els obstacles existents per a l’autoconsum i les comunitats energètiques. No es fa cap pas per a accelerar l’autoconsum. No s’incideix en què els punts de producció s’acostin als punts de consum, reduint línies elèctriques i els seus impactes. No s’obliga ni es proposa una prelació de sòls antropitzats, és més, es consagra el Sòl no Urbanitzable com l’ideal per a les instal·lacions fotovoltaiques.
No es planteja situar les plantes fotovoltaiques en sòl industrial o més prop de les ciutats, estan obstinats que el món rural sigue una vegada més el pati de darrere de les necessitats de les grans ciutats. Perquè serveixen aleshores totes les polítiques de desenvolupament rural, lluita contra la despoblació o iniciatives de turisme interior?
Referent a la utilitat pública de les instal·lacions renovables, no sols es manté, sinó que, a més, es diu en la nova llei que “són d’interés públic superior i contribueixen a la salut i la seguretat pública en avaluar els seus efectes sobre el sòl, el territori, el paisatge, les aigües, els hàbitats naturals, la fauna, incloses les aus i la flora silvestre”. Això, a més d’una “presa de pèl”, és evident que els parcs eòlics i plantes fotovoltaiques no milloren el paisatge ni el benestar de les aus ni de la flora silvestre i, molt menys, la salut o la seguretat pública dels humans, propícia que aquestes instal·lacions puguen situar-se, ara, sobre i colindants a espais naturals protegits o muntanyes d’utilitat pública, rebaixant i suprimint les mínimes distàncies d’amortiment de l’anterior decret (500 m). Ara, fins i tot s’autoritza l’ocupació de sòl no urbanitzable protegit per a les instal·lacions renovables.
S’afavoreix l’especulació en el sector i les maniobres de “els aconseguidors” ja que, abans, no podia fer-se la transmissió a un altre promotor fins no disposar d’autorització d’explotació i, ara, pot fer-se. Fins i tot, abans de disposar d’autorització administrativa prèvia
D’altra banda, i potser un dels aspectes més greus és que, contràriament al que se’ns deia respecte a que els ajuntaments tendien veu en la ubicació dels projectes en els seus termes municipals, a partir d’ara, aquests, veuen la seua autonomia extremament ofegada.
“Els ajuntaments no podran adoptar la suspensió general de tramitació de llicències prevista en l’article 68 TRLOTUP per a la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques en cap cas”. A més per a aquestes instal·lacions se suprimeix la necessitat d’obtindre “Autorització d’implantació en sòl no urbanitzable”.
“Existeix compatibilitat urbanística general per a la implantació de les instal·lacions fotovoltaiques, en els termes establits en aquest apartat, siguen aquestes d’autorització estatal o autonòmica. Únicament hi haurà incompatibilitat quan així ho prohibisca expressament el planejament urbanístic”
S’obliga els ajuntaments a emetre “el certificat de compatibilitat urbanística en el termini màxim d’un mes, (30 dies naturals). En el mateix termini emetrà informe preceptiu no vinculant que incloga una valoració favorable o desfavorable sobre el compliment per part del projecte dels criteris de localització. Si transcorregut el termini d’un mes, l’ajuntament no haguera emés el certificat de compatibilitat urbanística o l’informe sobre el compliment dels criteris de localització de la instal·lació, podrà continuar-se amb la tramitació del procediment”
Qualsevol que conega el funcionament i les capacitats d’un ajuntament, més si és d’una població xicoteta, amb pocs recursos i una enorme càrrega administrativa, entén que l’intent de cerciorar la veu i la gestió dels ajuntaments dels seus termes municipals, i per extensió de la població que els habitem, és un fet amb aquest nou decret.
I els greuges continuen i augmenten, es redueix el cànon a pagar per part de l’empresa en un 25% si el projecte comporta alguna actuació de compatibilitat agrària (sense definir què significa això). El cànon era d’un 2% dels costos estimats de les obres d’edificació i de les obres necessàries per a la implantació de la instal·lació i, ara, passaria a ser d’un 1,5%.
Es modifica la Llei d’ordenació del territori augmentant considerablement la superfície a ocupar per instal·lacions renovables, autonòmiques i estatals, en cada terme municipal. El que abans era un 3% del Sòl no Urbanitzable Comú, passa al 10% de la superfície d’aquest més la superfície del Sòl no Urbanitzable Protegit. I, a més, es diu que “en el cas que es compatibilitzen l’ús de central fotovoltaica amb l’activitat agrícola (sense especificar en què consisteix), la superfície que ocupe la central no computarà com a superfície ocupada, a l’efecte del límit del 10% anterior”. És a dir, augmenta la superfície a ocupar i quant més sòl protegit tingues, més superfície podran ocupar-te, tota una aberració.
S’elimina les restriccions i els criteris d’implantació sobre terrenys agrològics qualificats com d’alta o molt alta capacitat agrològica, anant contra la Directiva europea 2011/92/UE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient i, directament, contra el sector agrícola.
En la infraestructura verda s’amplia, en la seua possible reducció, fins al 50% sempre que “es garantisquen les funcions bàsiques de connectivitat ecològica, minimitzant l’efecte barrera produït per la implantació i es mantinga la continuïtat de la xarxa de camins i sengles existents”. I el PATRICOVA deixa de ser la referència per al risc d’inundació prenent-se ara com a referència el, molt més permissiu, Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables. Com es pot menysprear un Pla Territorial amb un decret?
A més, en permetre afectar els sòls inundables, es va directament contra la Directiva Marc d’Aigües i contra l’article 97 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, de caràcter estatal.
Definitivament el nou decrete “motoserra” aprovat pel Govern del president Mazón, de no esmenar-se radicalment en la seua pròxima tramitació en les Corts, talla i tala les aspiracions de desenvolupament i subsistència socioeconòmica de l’interior valencià, i intuïm que continuarà augmentant el rebuig social i municipal pels greus impactes sobre l’agricultura, el turisme, els paisatges, el medi ambient i el cada vegada més maltractat món rural valencià.