Ens trobem en un moment de crisi ecosocial global amb el canvi climàtic ja en marxa, l’esgotament dels recursos fòssils en l’horitzó i la pèrdua de biodiversitat que no para, aquest context ens obliga, de manera inevitable i necessària a un canvi del model i a una transició energètica el més accelerada possible. En eixa transició el desplegament de les infraestructures de fonts d’energia renovable és imprescindible però cal ser conscient que aquestes també tenen les seues limitacions i nous impactes sobre el territori i els essers vius que l’habiten, per tant no és pot defugir, en la transició, d’una bona planificació, de la millora de l’eficiència energètica i la reducció del consum global d’energia. El moment actual i la implantació de fonts renovables ens ofereix una oportunitat històrica per democratitzar l’accés a l’energia i caminar cap a un nou model real i sostenible de transició energètica que també ha de ser ecològica i justa.
El procés d’implantació per a les energies renovables que s’està impulsant actualment és un model centralitzat, basat majoritàriament en els macroprojectes fotovoltaics i eòlics, allunyat de les grans zones urbanes i de consum, que posa una vegada més l’energia en les mans de les grans empreses, necessitant-ne a més grans línies d’evacuació, per connectar directament a la xarxa de transport de Red Eléctrica Española per la venda i distribució a grans distàncies de l’energia produïda, amb un gran impacte sobre els territoris que transita i la inevitable pèrdua d’energia en el transport i la transformació.
Molts dels parcs fotovoltaics estan projectats en sòls d’alt valor agrícola, el concepte xoca frontalment amb els objectius de conservar, millorar i protegir un sector fonamental per a la vida i la sostenibilitat com és l’agricultura, i la sobirania alimentaria, que ja està sotmesa a moltes pressions negatives. Cal preservar i potenciar el ric mosaic agrari valencià i els paisatges ancestrals que hem heretat com a font de sostenibilitat ambiental, social, alimentaria i econòmica de present i de futur, més encara amb els problemes de subministrament i transport que ja patim. En aquest sentit, les instal·lacions renovables de mida xicoteta tenen el potencial d’integrar-se en aquests espais.
Els parcs eòlics es promouen sobretot en la part alta de les muntanyes i serres de l’interior, amb poblacions minvades i en continu procés de despoblació. En conseqüència, multipliquen els impactes paisatgístics, generen greus problemes en la fauna i flora i contribueixen directament a la degradació de terra en tot el procés de construcció. Aquests impactes dificultaran els necessaris processos de repoblació per la pèrdua de qualitat de vida. És fonamental tindre en compte els equilibris territorials i la urgent revitalització del món rural d’interior com a garant de la sostenibilitat econòmica i mediambiental.
Al marge dels grans impactes ambientals, agrícoles, paisatgístics i socioeconòmics, és un contrasentit que aquestes infraestructures s’ubiquen lluny d’on es consumeix la major part de l’energia: les grans ciutats, les indústries i les empreses de serveis, situades majoritàriament a les àrees litorals. És en aquestes zones on hi ha possibilitat d’aprofitar polígons industrials (moltes vegades sobredimensionats) i àrees periurbanes degradades, per instal·lar equipaments energètics en el lloc que es consumeix l’energia, incloent esculleres i ports, urbanitzacions, pèrgoles i sostres d’edificis -públics i privats – i solars sense ús, així com les infraestructures públiques aptes per la seua utilització.
Si s’afavoreix i es deixa en mans de grans empreses i fons d’inversió la proposta de desenvolupament de les noves instal·lacions d’energies renovables, tal com està passant, és evident que aquestes fugiran del sòl urbà o urbanitzable buscant sòls més barats per maximitzar beneficis. D’aquesta manera es produeix, entre altres, una situació de desavantatge davant dels que pretenguen arrendar o adquirir terres agrícoles per a la seua vocació tradicional, el cultiu; ja que difícilment podran competir amb aquestes empreses.
Urgeix una bona planificació i ordenació territorial des de l’administració autonòmica prèvia a l’aprovació dels macroprojectes presentats amb l’exclusió real de totes les zones protegides per la preservació de la biodiversitat i la sobirania alimentaria, només amb l’autorització en elles de projectes d’autoconsum. S’ha de respectar l’autonomia municipal com a administració local més propera i coneixedora del territori amb la participació pública de la gent que l’habita.
Cal la implicació directa de totes administracions públiques (autonòmica, provincial i local) en la promoció i implantació del model distribuït impulsant les comunitats energètiques locals (CEL) o les comunitats energètiques de renovables (CER), així com en la producció d’energia pública des de la pròpia administració i la posada a la disposició per projectes de renovables de l’espai d’infraestructures públics susceptibles i aptes per a això. Les administracions públiques tenen un repte importantíssim per a desenvolupar el model futur de producció energètica, en mans de les persones, amb la participació pública, que contribuïsquen a la democratització de l’energia i el consum de proximitat potenciant la implicació social i generant sobirania energètica.
Per tot això, les organitzacions i grups del territori valencià sotasignats demanem:
- La paralització urgent i necessària del model plantejat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (amb infraestructures com la MAT i les macroplantes fotovoltaiques) i pels Decrets Llei 14/2020 i 1/2022 del Govern Valencià, que també els permet, fins que es prioritze, mitjançant una planificació real i legislació concreta, una transició energètica basada en l’estalvi, el respecte als ecosistemes, zones protegides i els territoris d’interior, en l’eficiència energètica, les comunitats energètiques locals i de renovables (CEL i CER) i l’autoconsum, rebutjant el model proposat de renovables a gran escala que incentiva la bombolla especulativa, el desviament de fons europeus, sense planificació territorial, sense participació ciutadana, amb la destrucció de la socieconimia local i dels paisatges, i majoritàriament en mans de grans empreses i fons d’inversió, i allunyat d’on es demana la major part de l’energia consumida.
- Una legislació concreta i clara sobre les Comunitats Energètiques que les prioritze i suprimisca les limitacions i traves (distància, potència o la connexió de les iniciatives a la xarxa) i que dificulten el desenvolupament del model distribuït, proper als llocs de consum i de demanda, sobre sòls antropitzats o escala menuda, que evita enormes línies elèctriques, amb l’estalvi directe en les factures i que posa la producció d’energia en mans de les persones, generant resiliència futura i minimitzant els impactes soci-ambientals. Una oportunitat històrica que ens brinden les renovables i que no podem desaprofitar.
- Posada en marxa d’iniciatives de producció pública d’energia per a la cobertura de persones vulnerables i control del preu. Implicació directa de les administracions en la promoció i desenvolupament de Comunitats Energètiques en tots els municipis. I posada a la disposició d’infraestructura pública apta per a la instal·lació d’energies renovables.
- Impulsar com a mesura de reducció del consum energètic entre altres la reconversió del sistema agroalimentari cap a l’agroecologia, l’agricultura familiar de proximitat i el sector primari agroecològic com a mesura cap a una economia circular, promovent el transvasament de recursos públics i normativa necessària cap a la sobirania alimentària i resiliència productiva agrícola valorant els serveis ecosistèmics i la contribució a la resiliència alimentària.
- Una vegada regulat i desenvolupat el model distribuït i de producció pública d’energia, de reducció del consum i d’eficiència energètica i detectades les necessitats reals, si es donen, de més producció amb plantes de renovables de més grans , es deuria planificar de manera ordenada, justa i equitativa la seua implantació, sempre respectant les persones, la biodiversitat i els territoris.
- Acció Ecologista Agró
- A Gaianes, renovables, sí, però no així (Gaianes)
- Aire limpio Hoya de Buñol (Buñol)
- ALSA Renovables i sostenibles (Alcossebre- Alcala)
- Amigos del Mas de la Mateba
- Amigues De la Terra València
- ANAV Valle de Ayora (Ayora)
- ARBA Alto Palancia
- Asociación Alborem Acción (Alborache)
- Associació Naturalista Reconco – Biar (Biar)
- Asociación Vecinos Las Salinas (Salinas)
- Asociación de vecinos Santa Ana de Elx
- Associació per la Defensa del Territori i Medi Ambient d’Aielo (Aielo)
- Associació per la Recuperació de la Tinença (ART)
- Bosc Viu
- Centro Excursionista de Biar (Biar)
- Col·lectiu Cresol (Beneixama)
- Colla Ecologista l’arrel (Ontinyent)
- Cooperativa de Viver (Viver)
- Cooperativa Vinícola S. Pedro Apóstol de Godelleta (Godelleta)
- Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat
- Defensem les nostres arrels (Les Useres)
- EaA La Serranía (Villar)
- GAMM grup d’acció mediambiental (Alfarb, Catadau i Llombai)
- Grup Naturalista Heliaca EeA (Monòver)
- Grup Voluntariat Aielo de Malferit (Aielo)
- Intersindical Valenciana
- Junts per la Terra (La Vall d’Alba)
- La Canal Verde (Chella)
- La Ribera amb bici (Alzira)
- La Terra, Casa Nostra (Vilafamés)
- Llavors d’Ací
- Malacara Siete Aguas (Siete Aguas)
- Montesa Territori Viu (MTV) (Montesa)
- Natura i Gent Castalla (Castalla)
- No a La Mat (Borriol)
- No a la Mat (Sant Joan de Moró)
- No a la Mat Vilafamés (Vilafamés)
- Nostra Terra (Les Coves de Vinromà)
- Parotets Sociedad Odontológica de la CV
- Per l’Horta
- Per un Cabanes Viu (Cabanes)
- Perifèries
- Plataforma Ciutadana les Pedrisses Pel Patrimoni i la Biodiversitat (Catadau)
- Plataforma Contra la Fotovoltaica Calderona
- Plataforma en defensa del territori de la Vall d’Albaida (Albaida)
- Plataforma en defensa del territori del Camp de Morvedre (Morvedre)
- Plataforma Salvem Cairent (Aielo)
- Plataforma para el Estudio y Conservación de la Sierra de Chiva (Chiva)
- Plataforma Sol Sostenible (Monòver)
- Renovables Éticas Utiel (Utiel)
- Salvatierra EeA (Villena)
- Salvem el Realenc (Carcaixent)
- Salvem la Renegà (Orpesa)
- Salvem la Serra del Cavall (Petrer)
- Salvemos Farrajón (Bunyol)
- Salvemos Godelleta (Godelleta)
- Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO)
- SPG Ecollaures
- Stop Plan Solar Vinalopó (Elda-Vinalopó)
- Terres dels Alforins (Fontanars)
- Utiel-Requena Sostenible (Utiel-Requena)
- Xicoteta Energia